Aprofitar el potencial de les noves tecnologies és el repte dels professionals de la didàctica en el món de la formació. Avui ens trobem amb Núria Grífol, responsable de projectes TIC, i Víctor González, responsable de continguts de l’Escola de l’Aigua. Ells dos són els professionals que han liderat la píndola formativa “Operació segura per a la neteja de dipòsits d’aigua potable” en realitat virtual, que té com a objectiu donar a conèixer i facilitar la interiorització dels conceptes, els coneixements i les tècniques relacionats amb la neteja de dipòsits d’aigua potable. Al mateix temps tenen cura, de manera exhaustiva, dels aspectes de seguretat i salut que apliquen, tenint en compte que es tracta d’un espai confinat i que, a més, és un treball en altura.
Si acceptem que la tecnologia és un mitjà al servei de l’aprenentatge, quin va ser el repte que vau haver de superar en utilitzar la realitat virtual (RV) en el desenvolupament de continguts formatius?
És sabut que en diversos àmbits és difícil, complicat o arriscat fer la formació in situ, per això quan se’ns va demanar de fer un contingut pràctic per mostrar les claus de la neteja de dipòsits d’aigua, vam pensar quin tipus de tecnologies ens podrien permetre formar en altura i en un espai confinat sense necessitat de córrer cap risc. Va ser així com vam arribar a plantejar-nos el projecte utilitzant la realitat virtual.
I com es canvia d’uns requisits curriculars o competencials a una píndola en realitat virtual? Com es dissenya?
Primer s’ha d’escriure un storyboard que explica el relat, el que ha de passar al llarg de tota la píndola formativa. Aquest guió es va construir conjuntament amb les persones que treballen en el terreny, que són els que coneixen el dia a dia de la neteja de dipòsits, i els professionals de prevenció de riscos laborals, que són els que marcaven les fites i els missatges que havien de ser reforçats perquè aquesta neteja fos segura. Gràcies a això, vam arribar a un guió consensuat amb el nostre partner tecnològic, que donaria forma a tot el procés.
El consens en el guió és fonamental, perquè no tothom fa servir els mateixos materials o instruments per fer la neteja. Havíem de descartar els detalls locals i arribar a un consens ampli perquè fos aplicable a diversos territoris, i així oferir una peça que fos útil tant a Alacant com a Barcelona o a les Illes Canàries.
Em costa fer-me’n una idea: el guió té un únic final i diversos camins per arribar-hi? O hi ha diversos finals?
L’acció formativa consisteix en el procés establert per a l’operació de neteja de dipòsits d’aigua potable en altura, per la qual cosa no només ens focalitzem en l’operació de la neteja en si, sinó també en tot el que comporta l'accés a la coberta (treball en altura) i l’accés i la permanència a l’interior del dipòsit (espai confinat).
S’inicia a l’exterior del dipòsit, on apareixen les diverses variables de situació, accions prèvies a l’operació, i es revisa el permís de treball (PDT) i els elements necessaris per dur a terme l’operació (equip tècnic, EPI, etc.)
Tot seguit s’accedeix a la coberta, de manera que s’ha de pujar l’escala i, un cop allà, s’ha de procedir a la ventilació per baixar a l’interior del dipòsit, però hem de garantir que el descens serà segur amb l’equipació ja preparada per entrar al dipòsit. Un cop dins, s’elimina el fang de la superfície del paviment, si n’hi ha; es fa la neteja inicial amb aigua; i s’aplica el desincrustant i desinfectant, i s’esbandeix amb aigua. La neteja, l’aplicació del desinfectant desincrustant i l’esbandit final es duran a terme en tot el dipòsit, i s’insistirà en els pilars, les escales i els diversos tubs de l’interior.
En el procés es té en compte que el treball es duu a terme en un recinte confinat i que s’ha de contactar amb el recurs preventiu (RP) de manera periòdica, estar atent als senyals acústics del detector de gasos, així com a la permanència de l’RP a la coberta en tot moment. I, finalment, s’omplirà i signarà el permís de treball.
Aquest seria el recorregut, però de vegades no sempre és el mateix, ja que pel camí es produeixen diverses variables o situacions. Per exemple, suposem que, havent mesurat els gasos abans d’entrar al dipòsit, el detector de gasos comunica al participant que l’atmosfera no és l’adequada per treballar. El participant, llavors, haurà de sortir del dipòsit i deixar-lo ventilar durant molt més temps abans de poder baixar, per mesurar la concentració de gasos. D’això en diem situacions diferencials, amb les quals el participant es va trobant en el camí i que ajuden de manera didàctica i pràctica a posar èmfasi en aquells aspectes que volem garantir que s’entenen i assimilen.
Com està estructurada la píndola formativa? Es lliuren els comandaments i les ulleres i prou?
La píndola formativa està dissenyada tenint sempre en compte que es tracta d’un producte formatiu des del començament fins al final. Està format per tres parts: la primera és un tutorial que t’ensenya a adequar-te a la realitat virtual, fer servir els comandaments, pujar escales, tocar botons, etc. Després trobem les dues parts avaluables: una és el procés guiat, on un avatar t’acompanya al llarg de tot el procés amb les variables que hem comentat; i l’altra, la simulació real on el participant es troba sol i al llarg de la qual s’aniran comprovant aquests ítems que hem definit i es valorarà si l’execució ha estat correcta o no.
Quina és l’experiència de l’usuari?
Abans que res voldria aclarir que aquesta píndola no substitueix les formacions actuals, tant d’operacions com de PRL, sinó que està pensada com una formació de reforç de les actuals.
Per tal de respondre a la qüestió de quina és l’experiència de l’usuari, em basaré en la varietat d’impressions rebudes dels testejadors, tant dels mateixos que van codissenyar el guió com dels operaris que fan la feina de manera quotidiana. Resumint: és real. Ens va impressionar força veure l’expressió dels participants en acabar, treure’s les ulleres i deixar el comandament: deien que havia estat real, que es trobaven en un dipòsit. I en alguns casos es tracta de persones que han estat duent a terme aquest procés al llarg de molts anys.
Una dada que voldríem destacar és que en ser interrogats sobre el temps que creien que havien estat al simulador, la majoria afirmava que de 5 a 10 minuts, mentre que en realitat, la part de formació més curta és de 30 minuts aproximadament, segons les variables (situacions) que es carreguen de manera aleatòria.
L’Escola de l’Aigua està demostrant ser competent en el desenvolupament de materials docents online per al sector de l’aigua. Com s’integra el vostre projecte de realitat virtual? Es podrà traslladar aquesta experiència de realitat virtual al campus?
Tal com està plantejada, ara per ara no és viable integrar-la online. La fase dos d’aquest projecte contempla el desenvolupament d’una peça 2D, per traspassar-la al campus. Per tant, encara que a la versió web perdrà la realitat envoltant, esdevindrà un exercici “joc” interactiu des del teu dispositiu a casa, ja que tant el guió com les variables que interactuen segueixen tenint sentit.
La idea de produir la píndola com si es tractés d’un videojoc és nostra, però avui dia poder gaudir del software de realitat virtual a casa ja és una realitat. De fet, estem estudiant diverses solucions existents al mercat per a d’altres projectes formatius que han sorgit arran del llançament d’aquesta primera píndola de realitat virtual.
Per tant, som molt a prop de disposar de píndoles formatives tècniques en una consola de videojocs?
... No em responen res, riuen però detectem un esclat sospitós en la seva mirada.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Núria Grífol Seba. Enginyera tècnica informàtica de gestió i sistemes (2001). Ha desenvolupat la seva carrera professional durant més de 15 anys en l’àmbit de projectes TIC, tant en el sector privat com en el món de la consultoria informàtica. Actualment treballa a l’Escola de l’Aigua com a responsable dels projectes TIC.
Victor González Naranjo. Enginyer químic per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (2009). Màster Interuniversitari en Hidrologia i Gestió de Recursos Hídrics per la Universitat d’Alcalà (UAH) i la Universitat Rey Juan Carlos (URJC, 2010), i doctor per la Universitat d’Alcalà (2013). En la seva carrera investigadora, ha participat com a investigador i ha liderat línies en diversos projectes de recerca, i s’ha enfocat en l’aigua i el medi ambient des del punt de vista de la sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics (2007-2014). Al llarg de la seva carrera docent ha dirigit tant projectes de màster com projectes de fi de grau, publicant allò que havia après durant aquests treballs. També ha estat docent al Màster en Hidrologia i Gestió de Recursos Hídrics. Actualment treballa en la direcció acadèmica de l’Escola de l’Aigua (Grup Agbar).
